Nova via a la agulla de Montrebei, Putes Sabines

Aqui va el croquis d'aquesta nova via situada a la esquerra de la via Cien años de Soledad. Bona via on caldrà apretar si la volem fer en lliure, els graus són provisionals. Van reequipar els rappels ja que els espits del cim estaven bastant precaris.

reseñas zurita

Estas son las reseñas de Zurita donde podreis encontrar toda la información de esta pequeña escuela
Hay que decir que faltan los nombres de las vias que ya estaban equipadas.
Disfrutar de sus escaladas y su entorno pero tambien ayudar a conservarlo.

Via Ayuso-Espias 180m

En esta via destaca el gran diedro fisurado, donde los friends son parabols i el gesto de escalarlo es todo un orgasmo.

Nueva via en Santa Ana

El Jefe de Santa es una nueva via de escalada totalmente equipada justo en el espolon situado a la derecha de la via Rea Silvia.

Equipada por abajo, el trazado discurre por fisuras i placas compactas para alcanzar la cresta final.

El descenso es breve, ya que con 10' estamos al pie de via de los sectores de escalada deportiva del sendero

Esta via esta dedicada a Oscar, el verdadero jefe de Santa Ana

Serra de Sant Joan: Espinete i Pumuki 6b/A1 180m

Via oberta amb el Lluc Pellissa el dia 3 de març del 2008. Bona via sobre bona roca i amb poc equipament : tres pitons i un pont de roca. Aquesta via es el fruit de no sol una cordada sino de dos bons amics.

Decripció del itinerari:
Aproximació
L’ aproximació fins el peu de via és evident. Aparquem el cotxe al coll que troben després Montanisell, des de on tenin una explendida vista de tota la serra de Sant Joan. Un cop al coll, miran cap a la tapia veiem la evident fisura que reseguéis en par la via Raskakeo. La via que van obrir esta situada a la esquerra d’aquesta via.
Un cop que estem a peu de pared podem observar perfectamen un desplom amb dos fisures molt evidents: una més gran per on va la via Raskakeo i una altra fisura més petita a uns 10 metres a l’ezquerra, que es per on atacarem aquest desplom en el primer llarg.
Per arrivar a la R0 haurem de grimpar (III) uns 20 m. en busca de la fisura del desplom. La R0 se monta en una sabina situada a uns 5 m. per sota del desplom (hi ha una flecha a la dreta de la sabina que marca el inici de la via.)

L1: Sortim de la R per la dreta i anem a buscar la fisura que creua el sostre, la superem en artificial (A1, es pot forçar amb lliure : 7a?). Un cop superada la via tendéix a la dreta per un diedre poc definit (hi ha un matoll) fins a un esperonet que creuem pero a continuació tirem amunt per una placa fins a una sabina on montem reunió (cal reforçar-la)

L2: Seguin amunt en tendencia a l’ esquerra on trobem un pont de roca i mes endavant un spit (aquest tros es comu a una via que creua a la dreta). Nosaltres hem de’anar cap una sabina gran a peu de un petit diedre on trobem un pont de roca. Continuem amunt per el terreny més evident fins un pito, un cop alli superem un petit desplom per arrivar a un pinet molt caracteristic (es el unic pi que es veu). Pasem el pi i iniciem una travessa cap a la esquerra fins a una sabina on montem la R, davant ens queda un pilar.
L3: Sortim de la R per la dreta (no hem de tirar rectes a busca una sabina!!!), i ataquem aquest pilar per una fisura vertical (al inici la roca esta un poc trencada) en tendencia a la esquerra fins que s’acaba on montem R (hi ha un pito i a la esquerra ens queda una buitrera)

L4: Sortim de la R cap a la dreta en travessia , abans de arriba a una sabina que hi ha, tirem rectes amunt superan una placa fins una sabina, un cop aquí atravesem cap a la dreta per una fisura horizontal molt bona, i anem en busca de un pito que veiem . Un cop al pito seguim rectes amunt per el terreny més evident fins adalt on montem R a uns pins molt bons.

Descens:
Un cop adalt ens dirigim cap a la dreta per agafar la canal de baixada (marcada)

Barreiros 110m 6b

Aquí tenéis esta nueva vía para que la disfrutéis. Abierta por el menda y cuya primera ascensión integral fue a cargo de Manel d’Almenar City (creo que es la única persona que repite las vías que he abierto) y el menda de Tamarite.
La via fue abierta en solitario ha excepción del L2( darle las gracias a Pito a quien pude engañarle un día para hacer la travesía) y el largo de salida que se lo curro Manel.
Pienso que es una buena vía en un sitio que a pesar de la presa de Paquito es bonito y con cierto ambiente. La roca es más buena de lo que parece ja que durante la apertura intente limpiarla lo máximo posible (el estruendo de tirar un bloque y caer por las escaleras de la presa es algo realmente muy curioso) eso si hay que ir atentos en algún tramo.

Via Nazgul

El fred i el vent ens han acompanyat durant tota la Setmana Santa. El dissabte van fer la Postmorten a Regina (una via friki molt bona) ja que el temps no ere molt bo. Per al diumenge la veritat , no tinc ganes de fotrem en un percal amb fred i vent i amb el Xavi diem de fer la Nazgul.
El fet es que fem la via, amb un fred de collons i esperant a que l’altre digui: ei tio baixem que avui fa molt fred, però com els dos ho van pensar però no ho van dir tirem cap amunt.
Els primers llargs no els van poder disfrutar pel fred però son molt guapos. La roca no es dolenta (algun petit tram) i es una via que val la pena fer-la.
Aquí teniu una ressenya que vaig fer partint de les ressenyes del luichy i el Castellet. Nosaltres van empalmar bastants llargs, i en la ressenya esta marcat l’equipament que trobem a la via.
La foto es d’un altre dia que vaig fer el diedre audobert, ja que el inici és el mateix