5/11/12

Nova via a la presa de Canelles. Els gegants adormits

Ya hacia tiempo que teniamos pendiente volver con Sidi para terminar esta via. Cuando abrimos la via el gafe de canelles observamos los 2 largos que estavan abierto por Xavi Teixidor y Joanfra Farreras en el 2002, y por donde aproximadamente podian pasar  los nuevos largos.
El dia 1 de noviembre la terminamos hasta la feixa. Una vez allí como no hay ninguna linea evidente y atractiva decidimos que serà mejor empalmarla con los 2 ultimos largos de la via el gafe de canelles.
Tengo que decir que esta vez el gafe del binomio sidi-canelles se rompio y no me paso nada, todo y que en el ultimo metro antes de llegar a la cima nos encontramos una vibora!! .
Bonita via, sobretodo el l2 i l3.

25/9/12

Nova via a Collegats JIM VERY WELL

Avui en dia fer plans a llarg temps resulta bastant difícil en part per la facilitat que tenim de a ultima hora i amb una sola trucada canvia’ls totalment.  . El que tenia que ser un cap de setmana a Montrebei  per “estrenar l’hamaca” va acabar en una 1 ascensió per una via que tot i ser uns dels pares de la criatura, crec que es espectacular i molt recomanable , tant pels que volen una via de cert curro, com aquells que volen provar d’alliberar-la o com per aquells que volen fer una via mixta com les d’abans.
El primer llarg, el més difícil, segurament es podrà forçar o potser no???
El segon llarg, obert en lliure, es un dels llarg estrella, fissura de dits molt guapa
El tercer llarg creua un gran sostre, primera part molt difícil de forçar o potser no, segona part factible en lliure escalant una fissura de dits espectacular
El quart llarg,  inici en artifo que potser sortiria 7a?? Per continuar per diedres i fissures
El cinquè llarg, el tram d’artifo potser serà 7b. En aquest llarg trobem una fissura bavaresa espectacular, para correrse.
El últim llarg, tot i tenir algun punt de roca dolenta, també resulta prou bo.
Qui faci la primera repetició té birra assegurada, i si voleu deixa algun pito per forçar-la en lliure cap problema.
A!! m'oblidaba, el mijor de tot es obrir una via amb un bon amic i disfrutar d'aixo que tan ens agrada,
 
 
 
 
 
 
 
 

 
 

 



 
 

12/4/12

Diedre NW a l'agulla superior de Crabes


Després de passejar uns dies pel parc nacional i tenir el Xueca flipat amb totes les tàpies, roques, línies existents i no, em va fer adonar que aquest lloc era molt ben parit i que calia enfilar-nos per una d'aquelles vies que ens van fer somiar.

Així que després d'enganyar a la Laia i en José, vam dirigir-nos cap a l'agulla Superior de Crabes on vam enfilar-nos pel lloc que ens va agradar més. El resultat va ser una via exigent de mixta, ja que les condicions de neu que vam trobar van ser mot dolentes. Ara, qui sàpiga esperar neu dura gaudirà d'un petit bombon en un lloc súper guapo.

Cal una menció als refuguieros d'Amitges, que altre cop ens van fer sentir com a casa. Qui té amics té un tresor.