Nova Via: La Rassinyol

L'hivern del 2013 tot fent la seva cresta, vam descobrir aquestes agulles per primera vegada i ja vam veure que hi havia possibilitats d'obrir-hi alguna cosa.
Doncs som-hi en un lloc ben lluny, ens enfilem fins el capdamunt de l'agulla més occidental obrint la via La Rassinyol, una via de caràcter alpí de cara nord, on no hi trobarem cap tipus d'equipament, en algun tram caldrà parar atenció a la roca. Els llargs sense difícils sempre va per diedres fissurats bonics.

 El Tercer Llarg

El Tercer Llarg

Una bona opció és combinar-la amb la via dels germans Ullastre, Sistema Frontal que transcorre just a la dreta de la que vam fer nosaltres. Encara que la ressenya marqui llargs de A1 si es tiba una mica surten amb lliure amb una grau de 6b. La via compte amb dos llargs guapos-guapos. Més info http://luichy-lanochedelloro2.blogspot.com.es/2011/04/serra-de-les-agudes-sistema-frontal.html

 El Primer llarg

 El segon llarg

 El tercer llarg

El cinquè llarg

Nova via: Canvi de decàda

Ara fa una deu anys, en Juli i en Luki van començar una via a la paret més terrorífica de tot Collegats , doncs hi ha una llastra de dimensions descomunals que com qualsevol altre, algun dia caurà.

La via va romandre adormida durant deu anys, l’estil del aperturistes feia mandra a la gran majoria d’escaladors doncs el tercer llarg comptava amb un grau de a A3 i les perspectives feien imaginar que els llargs que seguirien serien iguals o mes difícils.

Doncs amb ganes d’enfilar-los per una de les parets de Collegats que compte amb menys vies,  el 24 de maig varem enfilar-nos fins el capdamunt de l’últim llarg obert per fixar-li les cordes i el 26 per treure el cap fins a dalt de la paret. La via amb una dificultat màxima de A3+ és una petita joia de l'artificial collegatí  doncs tot els llarg són de gran bellesa i de gran curro. Haurem de comptar amb unes tres hores per cada 30 metres d'artificial!!

Aquí us deixem algunes fotos la ressenya de la via.

Nova via : A quemar cartuchos!!!!! Collegats

El pasado mes de abril terminamos esta vía nueva.  Para nosotros una vía muy bonita donde hay  que escalar. A disfrutar y como diría un conocido, a quemar cartuchos.

Nova via a la presa de Canelles. Els gegants adormits

Ya hacia tiempo que teniamos pendiente volver con Sidi para terminar esta via. Cuando abrimos la via el gafe de canelles observamos los 2 largos que estavan abierto por Xavi Teixidor y Joanfra Farreras en el 2002, y por donde aproximadamente podian pasar  los nuevos largos.
El dia 1 de noviembre la terminamos hasta la feixa. Una vez allí como no hay ninguna linea evidente y atractiva decidimos que serà mejor empalmarla con los 2 ultimos largos de la via el gafe de canelles.
Tengo que decir que esta vez el gafe del binomio sidi-canelles se rompio y no me paso nada, todo y que en el ultimo metro antes de llegar a la cima nos encontramos una vibora!! .
Bonita via, sobretodo el l2 i l3.

Nova via a Collegats JIM VERY WELL

Avui en dia fer plans a llarg temps resulta bastant difícil en part per la facilitat que tenim de a ultima hora i amb una sola trucada canvia’ls totalment.  . El que tenia que ser un cap de setmana a Montrebei  per “estrenar l’hamaca” va acabar en una 1 ascensió per una via que tot i ser uns dels pares de la criatura, crec que es espectacular i molt recomanable , tant pels que volen una via de cert curro, com aquells que volen provar d’alliberar-la o com per aquells que volen fer una via mixta com les d’abans.

El primer llarg, el més difícil, segurament es podrà forçar o potser no???

El segon llarg, obert en lliure, es un dels llarg estrella, fissura de dits molt guapa

El tercer llarg creua un gran sostre, primera part molt difícil de forçar o potser no, segona part factible en lliure escalant una fissura de dits espectacular

El quart llarg,  inici en artifo que potser sortiria 7a?? Per continuar per diedres i fissures

El cinquè llarg, el tram d’artifo potser serà 7b. En aquest llarg trobem una fissura bavaresa espectacular, para correrse.

El últim llarg, tot i tenir algun punt de roca dolenta, també resulta prou bo.

Qui faci la primera repetició té birra assegurada, i si voleu deixa algun pito per forçar-la en lliure cap problema.

A!! m'oblidaba, el mijor de tot es obrir una via amb un bon amic i disfrutar d'aixo que tan ens agrada,

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Diedre NW a l'agulla superior de Crabes

Després de passejar uns dies pel parc nacional i tenir el Xueca flipat amb totes les tàpies, roques, línies existents i no, em va fer adonar que aquest lloc era molt ben parit i que calia enfilar-nos per una d'aquelles vies que ens van fer somiar.

Així que després d'enganyar a la Laia i en José, vam dirigir-nos cap a l'agulla Superior de Crabes on vam enfilar-nos pel lloc que ens va agradar més. El resultat va ser una via exigent de mixta, ja que les condicions de neu que vam trobar van ser mot dolentes. Ara, qui sàpiga esperar neu dura gaudirà d'un petit bombon en un lloc súper guapo.

Cal una menció als refuguieros d'Amitges, que altre cop ens van fer sentir com a casa. Qui té amics té un tresor.

Croquis actualizado de Terra Verge

Una vez repetida la via por Lluc i Mamem, hemos cambiado algunos grados de la via y el grado obligado. Además, en el anterior croquis me deje de poner la dificultat del L3: 6c. Decir que este largo aunque la roca es buena todavia tiene bastante arenilla en los agujeros. Por ultimo como me decia Lluc hoy: hay que escalar en todos los largos......